Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

43 страница из 200

Aquesta idèntica lògica de la captivitat i l’esclavitud va permetre Verlinden mantenir la mateixa nomenclatura d’esclavitud per designar tots dos fenòmens. Verlinden, coherentment amb el seu objectiu de redactar un discurs lineal des del feudalisme a la colonització americana, estudià les colònies fundades a l’edat mitjana pels europeus a la mar Negra i a Terra Santa. Unes colònies que, d’acord amb el seu discurs, esdevenien colònies primerenques, l’ancestre de les grans plantacions colonials atlàntiques.ssss1 L’ús que s’hi feia dels captius l’interessava com a precursor del que es faria dels esclaus negres a les plantacions atlàntiques prèvies al 1492, Canàries i Madeira, i, després, al Carib, i afirma: «These colonies [les medievals] used a slave economy like that used later, but with increased breadth, in the colonies founded in America by the various colonising powers».ssss1

La consciència que hi havia almenys un tret que feia distingibles l’ús de l’«esclavitud» que es feia a les colònies medievals i el de les colònies atlàntiques mostra que Verlinden entenia l’existència de dos objectes historiogràfics anàlegs. Les diferències que presentava l’esclavitud –«les caractères nouveaux»– i en bona part també les semblances queden, doncs, indicades per Verlinden des de 1955. Seran d’una banda Claude Meillassoux, en treure l’entrellat de la lògica del seu funcionament, i de l’altra l’estudi i la comparació de les magnituds, els elements que permeten distingir la captivitat mediterrània medieval de l’esclavitud atlàntica.