Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

46 страница из 200

QUADRE 1 Freqüència de les diferents denominacions dels captius

El quadre 1 recull, com s’ha dit, la designació literal amb què són alludits els captius a les diferents fonts. S’han omès els casos en què l’estatus de captiu, setmaner, batejat, bord o llibert principalment és deduïble a partir d’altres dades o pel context. Per exemple, el 1418 la Universitat d’Eivissa va llogar «na Juana de madò Manresa» per fer unes feines; és clar que es tractava d’una captiva, probablement batejada, propietat de la dita Manresa, però com que no apareix la paraula designadora del seu estatus –captiva o esclava–, no s’ha inclòs en el quadre. També s’han omès els esments obtenguts a partir de bibliografia que no ofereix la transcripció de la font documental primària. Aquests casos s’han incorporat a la columna titulada «altres». Així doncs, el nombre de lliberts, setmaners o bords, per exemple, que apareix al quadre no correspon amb el nombre dels realment documentats, sinó a aquells que són designats explícitament com a tals. Les xifres del quadre mostren la freqüència d’ús del vocabulari de la captivitat a Eivissa en els lapses temporals indicats. Permet veure de seguida que la paraula més comunament utilitzada a Eivissa en els documents entre el segle XIII i el XVI era, en realitat, captiu (catiu) i captiva (cativa), juntament amb sarraí i moro. Els documents llatins utilitzen preferentment servus, però, com s’ha dit, sovent els notaris l’acompanyaven, clarament per restringir-ne i aclarir-ne el significat, de captivus, tot creant la fórmula «servus et captivus». Es pot veure com els esments a esclaus es multipliquen a partir del segle XVI i especialment en la segona meitat d’aquella centúria. La influència del castellà en aquest fenomen sembla evident. Tanmateix catiu continuà usant-se majoritàriament a les fonts insulars.