Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

49 страница из 200

L’escassa utilització historiogràfica de l’obra de Meillassoux, absent de les bibliografies de la majoria de treballs sobre captivitat medieval, explica les vaguetats i la falta de comprensió de la mecànica del fenomen. Els captius es feien entre la gent de pobles o societats que eren, per als raptors, susceptibles de ser capturats. En general, a l’edat mitjana occidental, aquesta eventual possibilitat és aplicable a qualsevol poble tengut per inferior. La inferioritat era una consideració generalment fonamentada en principis religiosos i per tant era l’Església qui assenyalava els pobles que considerava inferiors o mostrava les condicions sense les quals podien ser tenguts per tals. N’eren, d’inferiors, generalment, tots els pobles no cristians i, a la vegada, no feudals, com ha recordat R. Bartlett.ssss1 Dins aquesta categoria hi havia, per descomptat, els musulmans que eren, en conseqüència, susceptibles de conquesta i captivitat.ssss1 La frase «saraceni, qui sunt quasi bestia»,ssss1 escrita el 1087 en el Carmen que narra l’expedició pisanogenovesa contra dos ports nord-africans, al-Mahdiya i Zawila, és un dels indicis més primerencs del discurs eclesiàstic abans al·ludit, que fa inferiors els infidels.ssss1 C. Verlinden fa al·lusió a un procés judicial vist a Sicília, de l’any 1127, en el qual una captiva reclamà la seua llibertat al·legant que sa mare no pertanyia a cap d’aquelles nacions que pels seus pecats podien ser captivades.ssss1 Molt més tard continuava vigent aquella, diguem-ne, classificació entre pobles susceptibles de captivitat i els que no ho eren; un document valencià de l’any 1418 es refereix a «nació qui sia sotsmessa a cativatge».ssss1