Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

51 страница из 200

«L’esclave vient toujours de loin», «l’esclave n’est jamais un voisin», afirma Meillassoux. La societat que practica la captura i usa el captiu és clarament identificada, geogràficament ubicada, amb una organització política, militar i comercial; edificada sobre un sistema social jeràrquic en el qual l’ús de captius ocupa un lloc estructural, de cap manera circumstancial o conjuntural. D’altra banda, les poblacions captivades són volgudament mal conegudes, llunyanes, sovent formades per diferents pobles mals de diferenciar per part dels captivadors, a les quals solen designar amb un nom únic, genèric, que no els correspon pròpiament.ssss1

El 1335 Jaume III de Mallorca, en un document que s’analitzarà més avall, manà al seu lloctinent a Eivissa, el cronista Ramon Muntaner, autoritzar un corsari per navegar contra moros: «volenterosament armaria e contra los moros qui no són de pau navigaria».ssss1 Aquella autorització havia estat pregada al rei pels jurats de la Universitat, després que el seu lloctinent hagués prohibit els armaments corsaris. La seua finalitat era la que havien tengut sempre els corsaris i així ho exposen: «que és fins ascí usitat que alguns corsaris anaven en terra de moros qui no eran de pau a cativar». Els captius eren el motiu pel qual els jurats de la Universitat s’entremeteren en l’afer i defensaren la pretensió del corsari. El lloc on pretenia actuar era un genèric «terra de moros». L’únic indici que permet entendre que aquella terra estava dividida en diferents estats amb els quals es podien mantenir i de fet es mantenien relacions diplomàtiques, és la restricció que es feia al corsari de no atacar estats en pau i treva amb el Regne de Mallorca: «no fer ni donar dan a aquells que són ab nós en pau a les parthidas de Barbaria». En cap moment, però, no s’anomena quina mena d’organització tenien «aquells qui són ab nós en pau»; no són referits com a reialmes ni com a pobles. Terra de moros o Barbaria és una d’aquelles «populations lointaines et sans noms, dispersées, souvent mal connues des premières et confondues dans un ensemble vague et inorganisé de “sauvages”» a què es refereix Meillassoux.ssss1 El seu nom, moros o sarraïns, és impropi, aliè a la seua denominació. Com ho fou la d’eslaus, indis o negres.