Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

53 страница из 200

Després de la captura, el captiu era reduït a la categoria d’objecte o més aviat de bestiar, per a una millor manipulació comercial. Com es pot llegir en un dels documents relatius a la conquesta d’Eivissa de 1235, els captius quedaven inclosos en la categoria de béns semovents. Un text que es pot datar en la darreria del segle XIV o primera meitat del XV, inclòs en el Llibre del mostassaf d’Eivissa, situa els captius i les captives en la categoria de «carn viva»; els «catius e cativas e tota carn viva» quedaven exceptuats de la prohibició general de vendre mercaderies al major a revenedors sense oferir-les durant tres dies al detall al públic.ssss1 Els documents de la societat de Francesco Datini relacionats amb el comerç de captius solen designar-los, en italià, com «teste», ‘caps’. Talment, doncs, com el bestiar. Així, el captiu podia ser comprat, venut, llogat, cedit, llegat en herència, etc. Però era una persona i per tant la ficció de considerar-lo un objecte o animal no era, en realitat, aplicable de manera absoluta. Sempre s’apel·la, a l’hora d’aprofitar la seua capacitat de feina, a la condició d’ésser intel·ligent del captiu.