Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

56 страница из 200

De vendre catius en públich. Ítem, que com catius se vendran en públich enquant, neguna persona stranya ni privada ni negun cossari no gos dir ni fer dir per aquells qui·ls fan vendre, sots pena de X liures, e assò se entena en totes altres vendes, béns mobles e inmobles.ssss1

L’ordinació prohibia fer frau en les subhastes mitjançant el procediment de tenir el venedor, entre el públic, una persona que ofereix el preu únicament per fer-lo pujar i augmentar així el guany en la venda. La multa era molt elevada, deu lliures, de les més crescudes del llibre. És interessant, malgrat que l’ordinació aclareix al final que era d’aplicació a totes les subhastes, que estava concretament dirigida a les vendes de captius. L’esment directe que el fals comprador podia ser un corsari posa en relació directa les subhastes de captius amb els corsaris, una altra prova del que ja s’ha dit, que el proveïment de captius a l’illa era fet, en bona part, directament per corsaris a la tornada de les seues expedicions. Més avall, al capítol especialment dedicat al proveïment de captius, es recullen els exemples coneguts de corsaris i d’expedicions corsàries relacionats amb Eivissa.