Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

59 страница из 200

Els captius eren per al seu propietari un capital invertit que calia amortitzar el més ràpidament possible per obtenir guany de la inversió. Per això els captius eren joves i els contingents captius mantenguts –per compra d’individus d’aquella edat– en el punt àlgid de les seues forces. Per permetre aquesta renovació del grup de captius i no acumular individus minvats de facultats, era necessari apartar-los del contingent abans de l’edat de defunció mitjana. Està documentat també el simple abandó dels individus ancians, con recullen les ordinacions del mestre de guaita de Mallorca de 1370:

Ítem que ningun catiu ne cativa affollats o trop veys no vaien acaptant per Mallorques ne stiguen per les portes de la ciutat, mas que llurs senyors o llurs dones los tenguen en llur casa o·ls giten de la terra de Mallorques.ssss1

El mateix Miguel de Cervantes, al Quixot, va fer una al·lusió a la cruel però sembla que generalitzada pràctica de donar llibertat als captius una vegada que eren vells:

Y advertid, hijo, que al soldado mejor le está oler a pólvora que algalia, y que si la vejez os coge en este honroso ejercicio, aunque sea lleno de heridas y estropeado o cojo, a lo menos no os podrá coger sin honra, y tal, que no os la podrá menoscabar la pobreza. Cuanto más que ya se va dando orden como se entretengan y remedien los soldados viejos y estropeados; porque no es bien que se haga con ellos lo que suelen hacer los que ahorranssss1 y dan libertad a sus negros cuando ya son viejos y no pueden servir, y echándolos de casa con título de libres los hacen esclavos de la hambre, de quien no piensan ahorrarse sino con la muerte.ssss1