Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

63 страница из 200

Tot el que s’ha exposat de la captura per part dels corsaris, cavalcadors o hosts, la comercialització i el que implicava de consideració dels captius com a objectes o bestiar, l’ús d’aquells captius en la producció de gènere mercantil i el sistema com els captius vells eren apartats, són, doncs, les engranes o estacions del mecanisme fonamental de la captivitat. La captura de persones comportava tota la seua dimensió tècnica de vaixells, coneixements de navegació, armes, càlculs, elecció dels objectius, triatge i distribució del botí, etc. El mercat era el segon pas necessari. Hi confluïen els substituts dels captius morts o vells, capturats ja feia temps, i la producció generada gràcies a aquells captius. Aquella producció permetia pagar el preu dels nous individus del contingent i consistia generalment en mercaderies especulatives. En el cas d’Eivissa, la sal, el cereal i el vi. Com havia fet abans l’exigència senyorial de renda, el mercat també promovia productes que es poguessin emmagatzemar i transportar, però llavors ja amb una finalitat totalment mercantil.ssss1 L’alliberament i, sobretot, els contractes de setmana permetien eliminar del contingent els captius amortitzats supervivents al temps de captivitat. La necessitat de cobrir aquelles baixes posava novament en marxa el mecanisme. Fins i tot hi havia una cadència estacional condicionada per l’època de millor estat de la mar per a la navegació.ssss1 L’estiu era una garantia de seguretat per als vaixells que feien les incursions de captura i per als que acudien a adquirir els productes generats en tot o en part pels captius.