Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

67 страница из 200

L’atenció durant el part a la captiva embarassada anava a càrrec de qui havia jagut amb ella. En cas de «deteriorament» de la captiva a causa del part o de l’embaràs, s’havia de compensar amb el pagament del terç del valor de la captiva; s’especifica immediatament que aquell valor es referia al de la captiva abans de quedar lesionada. En cas de mort a causa de l’embaràs o del part, el pare havia de compensar amb el valor total de la captiva segons bona estimació. No importava en cap cas, a efectes compensatoris, l’estatus de qui havia fornicat amb la captiva, i en l’esbrinament de la paternitat era escoltat el testimoni de la captiva si el corroboraven dues persones de reputació reconeguda. Cal pensar que les compensacions en cas de ser el pare un altre captiu anaven a càrrec del propietari. L’estatus del pare, que no s’havia establert en dictar les compensacions, es tenia en compte a l’hora d’atorgar l’estatus de l’infant, que quedava subjecte a l’estat del pare: si captiu, captiu, si lliure, lliure. Aquest tractament legislatiu, tant el valencià com el barcelonès com el venecià, quasi només destinat a l’establiment de compensacions al perjudici que patia el propietari de la captiva prenyada, mostra que els embarassos no eren un profit sinó una nosa. L’embaràs i el part originaven un perill real de lesions i sobretot de mort. Aquest perill de mort de la mare per complicacions postpart i l’alta mortalitat infantil era una de les causes que feien inviable aquell tipus de reproducció dels captius.