Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

70 страница из 200

Una «esclavitud domèstica»?

La historiografia ha generat una altra qüestió també molt discutible. Es tracta de la pretesa diferenciació entre una captivitat dita agrícola i una altra qualificada de domèstica i, en relació amb aquesta, la consideració de la captivitat medieval com un fenomen exclusivament domèstic. Aquesta concepció té molt a veure amb la interpretació que es fa de la ràtio de sexes del contingent captiu, és a dir, la diferència numèrica existent entre captius mascles i femelles que s’ha constatat a diferents ciutats, especialment a algunes italianes com Gènova o Palerm i, a la Corona d’Aragó, també a València.ssss1 És una discussió que arrossega qüestions molt importants. M. Fontenay considera la captivitat medieval com exclusivament domèstica i, tot i que accepta que hi hagué captius a les obres públiques i vogant a les galeres, creu que foren els menys nombrosos.ssss1 Accepta també que aquella majoria d’«esclaves domestiques» pogueren participar en la producció agrícola i artesanal: «L’explotation de la force de travail servile se fait toujours dans le cadre d’une économie domestique, même lorsque ses productions sont destinées au marché»; però finalment l’historiador francès afirma, en oposició frontal a la tesi de Verlinden, que «il n’y a rien à ma connaissance qui évoque dans le monde méditerranéen les grandes équipes de travailleurs serviles attachées aux ingenhos sucriers du Brésil, aux rhumeries des Antilles, aux plantations de Virginie ou de Louisiane». El debat sobre la domesticitat o no de la captivitat afecta, per tant, una qüestió tan fonamental com és el procés de formació de l’esclavitud colonial atlàntica, la qual, des de Verlinden, té unes línies mestres prou clares.