Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

64 страница из 200

Es pot objectar que aquest esquema no té en compte que almenys una part del proveïment de captius es fonamentava en la cria, a fer parir les captives. Aquells fills de captives són el que els documents anomenen bords, nodrits a casa, vernáculos en castellà i venàcles en francès. «Verna y vernáculo son los esclavos que nacen de las esclavas de nuestra casa» és la definició que dóna Diego de Haedo.ssss1 En efecte, els bords són relativament freqüents a les fonts, a Eivissa representen el 4,6% del total d’esments a captius en el període estudiat. Així, doncs, les captives tenien fills, però com afirma Meillassoux es poden considerar com un subproducte de l’esclavitud sense efecte significatiu en la reproducció del contingent. Les relacions de propietaris i d’altres persones lliures amb les captives no eren res estrany, com ha tractat recentment D. Blumenthal i fa més temps el mateix C. Verlinden.ssss1 Els Furs de València s’ocupen d’aquesta qüestió dels fills de captives engendrats per cristians. En un primer moment aquells infants foren considerats lliures: