Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

114 страница из 200

Així doncs, per veure si aquell mercadeig era un fet generalitzat, del qual, perduts els protocols eivissencs, resten com a prova els dits excepcionals documents de Datini, cal recercar les operacions de venda de captius fetes fora d’Eivissa però amb eivissencs implicats. F. J. Marzal documenta, entre 1375 i 1425, 53 vendes de captius fetes per habitants de Mallorca i Eivissa a habitants del Regne de València.ssss1 Disset d’aquells captius venuts ho foren per part d’eivissencs, concretament deu captives i set captius:

TAULA 2 Vendes de captius fetes per habitants d’Eivissa

El sexe, la procedència, l’edat i el preu d’aquests captius venuts per eivissencs a València ha de ser objecte de comentari. Les deu dones i dos dels homes procedien de l’orient mediterrani, en concret eren onze tàrtars i una albanesa. La resta dels homes, cinc, eren sarraïns del nord d’Àfrica. Les dones tenien una edat mitjana superior a la dels homes, 28 anys, sense comptar l’infant d’un any. Els homes presenten una mitjana d’edat de 25 anys. És una mostra petita per treure’n conclusions, però especialment la diferent procedència dels captius respecte de les captives pot tenir a veure amb el tipus de proveïment. Les dones captives eren orientals portades a l’occident mediterrani per mercaders; mentre que els homes, sarraïns, semblen ser el botí dels corsaris en les seues incursions per la costa nord-africana.