Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

119 страница из 200

Una feina de captius quantificable: les obres públiques

Pel que fa a les fonts, l’absència de protocols notarials medievals ha forçat a tenir com a principals proveïdors d’informació per a la recerca altres tipologies documentals, principalment els llibres de comptabilitat municipal. Aquestes fonts han aportat dades molt clares sobre l’ús que es feia dels captius i donen relleu, en xifres, al que la seua feina representava en aquella societat. L’anàlisi detallada, jornal a jornal, dels llibres d’obres ha revelat que els captius eren pràcticament els únics treballadors disponibles. S’ha d’entendre que eren els únics treballadors que podien ser utilitzats pels propietaris de terra no pagesos, com s’ha dit abans. Això és, que les fonts han permès contrastar les afirmacions d’aquells documents de 1335, 1580 i 1623, redactats pels senyors de captius per defensar la lliure continuïtat de la tinença de captius. Gràcies als llibres de comptabilitat d’obres s’ha pogut quantificar la composició de les colles de treballadors, la repartició dels jornals fets per captius i per treballadors lliures –els mestres, bàsicament, i algun mosso o fadrí– i la qualitat de la feina que feien uns i altres. Només dues breus al·lusions, de 1373 i 1489, permeten situar captius fent feina a obres privades, de les quals no s’ha conservat documentació directa. Així i tot, uns pocs documents de caire judicial fan possible comprovar que el volum de feina feta per captius a les explotacions agrícoles de senyors no pagesos és molt semblant al calculat per a les obres públiques.