Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

121 страница из 200

Aquest extens i intensiu ús de captius a les obres no és una peculiaritat exclusiva d’Eivissa. Per al cas proper de Mallorca, fa temps que M. Durliat havia cridat l’atenció sobre el fet que els llibres d’obra del palau de l’Almudaina de Mallorca deixaven constància del pagament de molts jornals a captius.ssss1 El 1338, uns mestres de la seu de Mallorca varen denunciar davant la cort del lloctinent general la fugida de l’obra, «clandestine et occulte», a bord d’una barca, de tres captius batejats, dos sarraïns i dos grecs que finalment foren capturats a Eivissa.ssss1 Recentment J. Sastre ha publicat íntegrament aquells llibres d’obra del palau reial de l’Almudaina, que abasten una cronologia que va de 1309 a 1314, esmentats per M. Durliat, i, arran de l’anàlisi que en fa, troba quaranta-un sarraïns el 1309, tretze el 1311 i cinquanta-sis el 1313. La majoria eren captius llevat de set que eren de condició lliures o, més probablement, lliberts. Un d’aquells sarraïns havia estat d’un habitant d’Eivissa.ssss1 El seu estudi inclou una anàlisi dels assentaments comptables de la font que és la plasmació en xifres del que representava el recurs a treballadors captius: l’any 1309 els captius feren el 41% dels jornals, el 42% el 1311 i el 66% el 1313. No és una dada aïllada, G. Jover, A. Mas i R. Soto han analitzat els comptes de possessions rurals judicialment intervengudes i el resultat és molt semblant. Es tractava de propietats de nobles, mercaders o ciutadans explotades directament bé amb captius, bé amb jornalers, segons les èpoques. L’anàlisi de les xifres de jornals de la possessió de Masnou (Mallorca) revela que el 1350 els captius no hi eren presents, la feina la feien missatges, jornalers i la família del majoral; el 1355, en canvi, els captius hi feren el 50% dels jornals.ssss1