Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

117 страница из 200

Aquell mercadeig de captius documentat en els protocols notarials i les xifres obtengudes a partir de la imposició municipal d’entrada i de sortida de captius imposada per la Universitat d’Eivissa (vegeu el capítol II) no permeten deduir l’existència d’un mercat de redistribució en el sentit a què es referien sobretot Livi i Verlinden. Sí es documenta un comerç de captius entre Eivissa i altres ciutats com València, Mallorca, Barcelona i Gènova, però sobretot eren mercats als quals els eivissencs acudien a comprar. Per tant, la conclusió que s’extreu és que, no obstant que una part dels captius que arribaven a Eivissa eren tornats a treure de l’illa, la causa que decidia els corsaris i els mercaders a acudir a Eivissa amb els seus captius era l’existència de la demanda local. Naturalment, no es coneixen més que les dades exposades i és molt possible que els mercaders que acudien a comprar sal mercadejassin també amb captius que només passaven per Eivissa com a escala mercantil. Aquest fet queda demostrat pels escrits generats per l’agent de Datini a l’illa, però aquelles redistribucions de captius que feien els mercaders després de comprar-los a altres mercaders o directament als corsaris, en vista de les dades exposades, poden qualificar-se d’una conseqüència secundària del mercat de captius que originava la demanda local. D’Eivissa, doncs, es pot dir el que conclou C. Verlinden respecte de la Creta del segle XIV: «La Crète semble, donc, du moins alors, un marché qui absorbe des esclaves, bien plus qu’une “plaque tournante” de la traite comme le ferait croire sa position géographique».ssss1