Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

115 страница из 200

Si s’hagués de jutjar el flux comercial de captius entre Eivissa i València per aquests disset individus en quaranta-dos anys, s’hauria de concloure que era molt escàs i només qualificable d’esporàdic. És cert, això no obstant, que F. J. Marzal, en fer la crítica de les seues fonts, adverteix que una part important dels documents notarials, especialment del segle XIV, s’han perdut; d’altra banda, també reconeix no haver fet el buidatge de tots els protocols disponibles del primer quart del segle XV i per tant les dades exposades només poden ser considerades com una mostra àmplia.ssss1 D’altra banda, les dades que aporta V. Cortés a partir del dret de passatge de sarraïns que cobraven els oficials reials de València no incrementen el gruix del mercadeig de captius enviats a aquella ciutat des d’Eivissa. Únicament es pagà el dret per sis captius provinents d’Eivissa entre 1417 i 1444; en canvi, entre aquelles mateixes dates, es va satisfer el dit dret de passatge per quaranta-un captius, els propietaris dels quals declararen que tenien per destinació Eivissa. La majoria d’aquells captius eren mascles, 44, i tres femelles. Així, més aviat sembla que Eivissa era un mercat que demandava captius mascles i venia algunes femelles. Abans de plantejar l’explicació d’aquest fet, cal veure què aporten els estudis realitzats a altres ciutats respecte del seu comerç de captius amb Eivissa.