Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

145 страница из 200

L’altra font important de la darrera part del període és la correspondència de la companyia mercantil de Datini.ssss1 S’hi ha accedit a través de la selecció dels documents relacionats amb captius feta per R. Livi i editats en un seu llibre pòstum el 1928. En aquella obra, els documents de Datini formen un apèndix i en total són 208 completament o parcialment transcrits, el 30% dels quals són relatius a Eivissa.ssss1 A la vista d’aquest percentatge, no és estrany que primer aquest autor i després C. Verlinden se sorprenguessin que a Eivissa hi hagués un tràfic de captius de tal volum. És interessant afegir, a més, que aquests 64 documents es produïren entre 1400 i 1403 i que, a més de captius, aporten informació d’altres mercaderies, com la sal. El 2008 Angela Orlandi edità la correspondència de Datini relativa a Mallorca. Hi ha diversos esments al mercadeig amb Eivissa, però cap d’ells no té a veure amb captius.

El llibre de M. D. López Pérez (La Corona d’Aragó i el Magreb en el siglo XIV, 1331-1410) insisteix en la importància de la sèrie «Lletres comunes» de l’ARM. Una sèrie que s’ha explotat parcialment en aquest treball, com s’ha exposat en les fonts relatives a la primera meitat del segle XIV. Les al·lusions a captius d’Eivissa en l’obra de M. D. López provenen sobretot d’un document de 1355 inclòs a «Lletres comunes 15» (ff. 191v-192v) i relatiu a una captura il·legal de sarraïns de Granada, una part dels quals foren venuts a eivissencs. La importància de la notícia rau sobretot en el fet que el document menciona el nom d’aquells compradors. En total s’hi esmenten disset captius que foren comprats per onze ciutadans d’Eivissa.