Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

8 страница из 200

INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS I MÈTODE

Fent una mirada endarrere, el fet d’haver convertit la captivitat en objecte d’estudi ha estat la conseqüència de diferents contactes previs, més o menys de passada, amb documentació que tractava de captius. L’any 2001 Miquel Barceló em va dirigir la tesi de llicenciatura, consistent en la transcripció i l’estudi del Llibre del mostassaf d’Eivissa, una font formada per un aplec d’ordinacions municipals cronològicament situades entre la meitat del segle XIV i l’inici del XVI.ssss1 És un exemplar més d’una tipologia documental present a molts arxius de l’antiga Corona d’Aragó, però el d’Eivissa presenta la peculiaritat de contenir un epígraf titulat «De sarrahïns». Aquella nota diferencial va ser constatada al citat estudi, però no es va tractar el tema amb especial atenció. Revisat ara el Llibre del mostassaf, resulta clar que el capítol «De sarahïns», en el qual s’apleguen deu ordenances municipals que, amb algunes altres disperses al llarg del còdex i al capítol «De comuns», estaven destinades a establir les accions que es consideraven faltes i delictes si eren comeses per captius i a estipular els càstigs que els eren d’aplicació. Eren ordenances del Consell de la Vila mitjançant les quals es posava sota competència de servidors públics el maneig i el control del contingent captiu. El fet que aquell grup fos format per individus que eren propietat privada de diferents senyors i senyores de captius mostra fins a quin punt els qui tenien captius manejaven les engranes del poder i s’ajudaven dels recursos públics per controlar-los. Com es desenvoluparà més avall, sobretot al capítol III, titulat «Els captius i els senyors de captius», i al V, «Una societat amb captius», la caracterització dels propietaris de captius és central en aquest estudi de la captivitat a l’Eivissa medieval i moderna.