Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

10 страница из 200

El posicionament historiogràfic d’A. Jené ha estat excepcional. Els captius solen ser tractats com una conseqüència secundària de l’acció de conquesta, però en el procés de conquesta, en sentit ampli, o en l’estat de guerra permanent entre les societats feudals i els seus veïns no feudals, els captius no sempre foren un efecte subsidiari. L’alta freqüència dels esments a cavalcadors i corsaris cercadors de botí proven com eren de principals els captius en els objectius d’aquelles accions. Fins i tot en el cas de les conquestes «de territori», l’estudi de Jené, basat en els albarans d’adjudicació, rescat i venda dels habitants de la Menorca conquerida per Alfons III, mostra la mecànica del fet: la previsió de fer captiva la població i la consideració que el seu valor en moneda havia de destinar-se a l’amortització de les despeses de la campanya; la necessària reducció de la resistència i, d’immediat, la salvaguarda del botí per part del rei i la gestió física dels pobladors inermes, fets captius, seleccionats i despullats per mitjà de l’exigència de rescat d’allò que poguessin haver amagat. Els relats o els documents d’altres conquestes posteriors, com la de Màlaga el 1487, permeten observar una seqüència semblant de les accions dels conqueridors. A Eivissa, en el curt interval entre les conquestes de Mallorca i la de València, es va fer una cosa semblant, però no fou narrada en els documents.