Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

15 страница из 200

El treball que segueix, doncs, estudia la captivitat a Eivissa entre el segle XIII i el final del XVI amb la pretensió de considerar la validesa de la definició d’esclau fornida per Meillassoux. Eren captius o «esclaus» que en concepte eren els mateixos que hom troba contemporàniament a Mallorca, València, Barcelona, Sicília o Gènova, per citar només alguns indrets als quals han dedicat els seus estudis diferents autors i autores. Meillassoux estableix de manera sòlida, potent, la mecànica del procés de la captivitat, de l’esclavatge o de la servitus romana. Aquesta solidesa permet l’operació d’utilitzar un concepte construït amb dades medievals, modernes i contemporànies recollides a l’Àfrica occidental en l’anàlisi de la informació d’època medieval d’un lloc precís, naturalment delimitat, de grandàries humanes i físiques conegudes com és l’illa d’Eivissa. El resultat d’aquesta operació s’exposa en les pàgines que segueixen. Com s’ha reconegut ja línies amunt però cal fer ara explícit, el mèrit de preveure el probable èxit d’un tal exercici és de Miquel Barceló. Igualment ha estat seua la feina conduir-lo en el seu desenvolupament –i ha estat una conducció complicada, requeridora de desperta atenció. L’autor ha aportat el coneixement sobre aquella illa de contorns concrets i magnituds mesurables, ha indicat obstacles i ha caigut en errades que han servit per, superades en la mesura que ha estat possible, millorar l’anàlisi i la seua exposició amb l’èxit que lectors i lectores hauran de jutjar. El present llibre és la refacció de la meua tesi doctoral llegida el maig de 2011. Les observacions que el tribunal format per Antoni Furió, Roser Salicrú i Paul H. Freedman varen fet al text de la tesi m’han obligat a filar més prim en l’argumentació i l’exposició de diferents qüestions. A ells el meu agraïment. Naturalment, les eventuals mancances i limitacions de la narració, les incapacitats, les errades i les inadvertències i el resultat més o menys suficient d’aquest text és responsabilitat exclusiva de l’autor.