Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

17 страница из 200

C. Verlinden dedicà especial atenció a la manera com allò que en principi era el nom d’un grup de pobles, els eslaus, passà a significar ‘captiu, persona privada de llibertat i de drets’. Va ser en un article de 1942ssss1 i, novament, en un capítol del segon volum de L’esclavage dans l’Europe médiévale de 1977 (p. 999-1010). És coherent amb el conjunt de la seua obra que Verlinden s’interessàs pel mot que trià entre altres que designaven el fenomen al qual dedicà bona part dels seus estudis. Les paraules descartades per l’historiador belga foren captivitat i servitud. Servus era el mot que molts documents llatins de l’edat mitjana usen per designar els captius, d’acord amb el significat de la paraula en llatí clàssic. Però l’aparició, a l’alta edat mitjana, de la figura dels serfs va fer que els escrivans posteriors sovent dubtassin a l’hora d’usar-la amb el sentit original. Els servi medievals no eren ja persones enemigues agafades en temps de guerra mantengudes amb vida per aprofitar la seua capacitat de treball, sinó tota una altra cosa, serfs. La paraula servitud, per tant i d’acord amb l’evolució del seu significat, no fou usada per Verlinden. Captivitat i els seus derivats tampoc no ho foren de manera preferent, tot i que són mots que apareixen freqüentment als documents medievals; de fet, hi són presents més sovent que l’elecció de Verlinden: esclave i esclavage, en el francès de la seua obra, esclau i esclavitud, en català.