Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

18 страница из 200

Així doncs, gran part de la responsabilitat de l’adopció d’esclau i esclavitud en la historiografia que estudia l’edat mitjana és de la citada gran obra de Verlinden i dels nombrosos articles del mateix autor que la precedeixen i que l’amplien. És cert que hi havia treballs anteriors que ja utilitzaven aquest vocabulari, com el pioner de Joaquim Miret i Sans, «La esclavitud en Cataluña en los últimos tiempos de la Edad Media» (1917) i alguns altres que cita el mateix Verlinden. També és veritat que hi ha exemples d’una major fidelitat al vocabulari de les fonts, com l’estudi de José María Ramos Loscertales «El cautiverio en la Corona de Aragón» (1915). Marc Bloch, al seu llibre pòstum de l’edició del qual tengué cura Lucien Fevbre, Apologie pour l’histoire ou métier d’historien,ssss1 sota l’epígraf «La nomenclature» que pertany al capítol «L’analyse historique», posa el mot esclave com a paradigma de la preferència per part de la historiografia d’una paraula diferent a la proporcionada per les fonts històriques. Bloch considera que aplicat a l’època romana i a l’alta edat mitjana el mot esclave és «une nomenclature, si non propement inventée, du moins remaniée et décalée» (polida i desplaçada) perquè aleshores encara no existia. Això no obstant, seguint l’argument de Bloch, hi hauria un motiu de pes per justificar la preferència de la historiografia envers esclau, i és l’evolució altmedieval de servus cap a serf. Aquest canvi de significat invalida l’ús de serf en el sentit original del seu ètim, servus del llatí clàssic. Bloch no contempla cap altra possibilitat que esclau per substituir serf, com ho era –i la tenia al davant– la paraula «captif», que ell mateix usa per evitar confusió i redundància al paràgraf que conté la seua reflexió: «…naquit seulement aux environs de l’an mil, sur les marchés de chair humane où les captifs slaves semblaient fournir le modèle même d’une entière sujéction».