Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
23 страница из 200
Així, les llengües itàliques i en particular els escrits legals, a causa que la paraula clàssica servus, designava servo, ‘serf’, i cattivo significava ‘dolent’, traslladaren completament el significat de captivus al gentilici schiavo. Continua, respecte d’aquesta paraula, el Vocabolario de Franciosini:
Schiavo (…) dal b(asso) lat(ino) sclavus [in documenti tedeschi del secolo IX] = Slavus [cfr Schiavoni=Slavoni] e questo dal germ(anico) slava, slavo, nome degli abitanti della Slavonia, ossia dell’antica Scizia, della Sarmazia e Dalmazia. Come l’ang(leso)-sass(one) Vealh significa abitante di Galles e schiavo, il gre(co) Eilôtis Ilota = abitante di Elos e servo, che poi fu preso per designare un servo, dopo la guerra che Ottone il Grande e i suoi successori fecero contro i popoli slavi, e nelle quali una parte di questi furono condotti in cattività, distribuiti ai guerreri dell’impero di Germania e ridotti in servitù.
L. Franciosini, per tant, situa en temps de l’emperador germànic Otó I el Gran (936-973) el naixement de l’accepció de captiu del gentilici slavus / sclavus. Verlinden troba la paraula sclavus amb el sentit de captiu el 1104, en un document germànic, la tarifa de Koblenz, que demostra el seu ús al llarg del segle XI.ssss1 Més recentment, Didier Bondue troba sclavus, sembla que amb el mateix sentit de captiu, prop de dos-cents anys abans, el 918 en un diploma de Conrad I.ssss1 Fou, per tant, al segle X que el gentilici eslau o esclau, perquè la majoria de captius eren d’aquella procedència, hauria originat també la paraula àrab siqlāb (plural ṣaqāliba). En canvi, com s’ha dit, el sentit de captiu d’sclavus no es documenta en els textos llatins italians fins molt al final del segle XII. No debades, Verlinden manté que el gentilici sclavus passà a ser sinònim de captivus en dues èpoques i dos llocs diferents i inconnexos. La primera vegada fou entre els segles X i XI a causa de les expedicions i conquestes dels germànics sobre territori eslau que generaren un mercadeig de captius sobretot per portar-los a al-Àndalus; posteriorment, al segle XI, quan cessà aquell corrent comercial, desaparegué l’ús del gentilici sclavus amb el sentit de captiu. La segona vegada que el gentilici eslau passà a designar captius fou el segle XII i sobretot al llarg del XIII, arran de la intensificació dels contactes mercantils entre italians i bizantins. En aquell mercadeig tenia un lloc important el comerç de captius eslaus, antics habitants de les ribes de la mar Negra i del sud-est europeu. El fenomen, com havia passat al segle XI, es donà una altra vegada i sclavus, per mitjà del grec bizantí σκλάβος, i d’aquí schiavo i esclau, passà a significar captiu.