Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

26 страница из 200

Sclavus i el romanç schiavo és un mot procedent del grec bizantí σκλάβος o, almenys, format al mateix temps que en aquella llengua. Concretament, Verlinden troba una primera menció a protocols notarials venecians de Jerusalem el 1191 i a Gènova el 1197. Als territoris catalans hauria arribat al llarg del mateix segle XIII i sobretot ja en el XIV per via dels mercaders i dels documents notarials que manejaven. A Castella, Verlinden troba un exemple de 1229 al Fuero de Cáceres («sarraceni…tam sclavi quam liberi»), però es tracta, molt probablement, d’una interpolació posterior, ja que B. Aguilera assegura que el text no ha arribat a nosaltres en la seua forma original sinó després de refondre’l en diverses ocasions.ssss1 A Portugal, sclavus no es documenta fins a la segona meitat del segle XV. Les Cantigas de Santa Maria, de mitjan segle XIII, usen la paraula cativo, tant amb el sentit de captiu («aqueste mour’ era daquel om’ e seu cativo») com amb el de desgraciat, mesquí. Cativo es referia tant a captius sarraïns en mans de cristians com a l’inrevés.