Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
27 страница из 200
Sclavus, per tant, procedeix d’una variant fonètica del nom donat a un grup de pobles, els eslaus, que patiren repetides expedicions de conquesta i de consecució de botí per part dels saxons durant els segles X i XI. Però, com s’ha dit, Verlinden afirma que no va ser aleshores que els escrivans venecians i genovesos incorporaren el sentit de captiu de la paraula, sinó posteriorment, arran de la relació comercial amb Bizanci.ssss1 En grec –continua Verlinden– «σκλαβός semble avoir revêtu parfois le sens d’esclave à partir du XIIe siècle» i cita un primer document de 1136 editat per F. Dölger. Tanmateix, Verlinden no encerta a trobar l’origen primer de tal transformació i acaba explicant l’inici de l’ús d’σκλάβος / sclavus entre grecs, genovesos i venecians per «une évolution concomitante, causée par un seul et même phénomène économico-social, la traite au épart de la Mer Noire».ssss1 És clar, finalment, gràcies a Verlinden, que sclavus neix del comerç de captius eslaus de les ribes de la mar Negra i que els mercaders venecians i genovesos afegiren l’accepció de captiu al terme i n’estengueren l’ús amb èxit insospitat. L’origen grec bizantí d’esclau és acceptat per Coromines: «derivat regressiu de σκλαβηυός “esclau”, i aquest, de slověninǔ, nom propi que es donava a si mateixa la família de pobles eslaus, que va ser víctima del comerç esclavista en l’Orient medieval».ssss1 La mateixa etimologia que troba Coromines figura al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española.