Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

32 страница из 200

L’ús preferent que els notaris barcelonins del segle XIV feien de la fórmula «servus et captivus» és clar a la taula, almenys per referir-se als captius musulmans o islàmics, en els quals se centra el llibre de J. Hernando. Sclavus s’afegeix al vocabulari dels notaris sobretot en la segona meitat del segle XIV, com a sinònim de servus i de captivus, però rarament s’utilitza tot sol. En contrast amb el grau de freqüència d’ús del dit binomi «servus et captivus», es pot constatar com la utilització dels dos mots per separat tenia poca tradició entre els notaris. A banda de la documentació notarial, a altres tipus de fonts l’ús de captivus i catiu, en català, és molt majoritari. Tornant als documents editats per Hernando, alguns són tan precisos que detallen la causa de la captivitat de la persona objecte del contracte; així, en un de 1323 es llegeix: «servum meum nomine Asmet, qui fuit captus, nondum est unus mensius elapsus, per armatam domini regis». En un altre de 1335:

vendimus vobis Petro de Solerio, mercatori, civi Barchinone, ac corporaliter tradimus quendam sarracenum vocatum Ali, que spectat ad nos, dicte civitatis nomine, ratione captionis quam fecit ex eo dictus Galcerandus Marqueti, capitaneus armate civitatis Barchinone.ssss1