Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

35 страница из 200

ni siquiera es seguro que el traductor anónimo supiera exactamente lo que quería decir el término y optara por una mera transliteración del vocablo árabe; quizá, como el traductor del Libro de las cruzes, creyera realmente estar traduciendo «castrado».

Descartada la introducció de la paraula esclau per via de l’àrab, J. Sáez considera que «de las dos vías, árabe y latina, de penetración en castellano del griego bizantino σκλάβος, triunfó la segunda».ssss1 L’altre text més antic en què apareix «esclavo» és de Pero López de Ayala y correspon a la traducció de Ab Urbe Condita de Titus Livi, datada aproximadament el 1400: «un siervo e esclavo».ssss1 La traducció catalana conservada és aproximadament contemporània a la castellana i la paraula esclau i el seu femení esclava hi figura en vuit ocasions.ssss1 Els documents i cròniques castellanes relatives a la conquesta d’Amèrica mostren l’ús coetani de cautivo i d’esclavo, com a Pedro Escudero i a Bartolomé de Las Casas.ssss1 L’obra atribuïda a Diego de Haedo, Topografía e historia general de Argel, editada el 1612 però escrita cap a 1600, és un exemple clar d’aquell ús indistint de cautivo i esclavo.