Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

34 страница из 200

J. Coromines afirma que va ser el català esclau que va influenciar el castellà de manera que hi introduí el mot esclavo, la seua traducció directa.ssss1 És un tema per als lingüistes però si s’accepta que la difusió de la paraula esclau té el seu centre a Gènova i Venècia, és versemblant que en un principi, en els segles XIII i XIV, hagués ocorregut com afirma Coromines i el català –i l’italià– haguessin transportat la paraula al castellà, però posteriorment (s. XV-XVI) fou a l’inrevés i el castellà esclavo influí en el català en detriment de la freqüència d’ús de captiu. Certament, en castellà es documenta el primer ús d’«esclavo» en la traducció d’un relat breu àrab, anònim, el Mujtār al-hikam, datada cap al 1250 i titulada en castellà Bocados de oro, els manuscrits de la qual són del segle XV:ssss1 «E disputó-se un ome con un sabio, e dixo: ¡Calla, fijo de esclava! E respondió el esclavo: Yo valo menos por el mi linaje, e tú vales menos por la tu alma». Respecte d’això, però, J. Sáez Durán arriba a la conclusió que aquella presència d’«esclavo» és fruit d’una transliteració de la paraula àrab ṣiqlab i afirma: