Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

33 страница из 200

L’acció de captura donava nom a la seua conseqüència, els captius, i a la condició i al sistema mecànic que s’hi relacionava, la captivitat.

C. Verlinden va utilitzar una llista dels captius que posseïen els habitants de les parròquies foranes mallorquines fet el 1428 (1972). El document és una preciosa relació de noms de propietaris, agrupats per parròquies; cada nom va acompanyat de la quantitat pagada en concepte de taxa, calculada segons el nombre de captius mascles que tenien. La paraula que utilitza de manera majoritària el document és catiu; també hi apareix sclau, bé que molt menys freqüentment. En un altra llista dels captius que posseïen els propietaris mallorquins, aquesta de 1378 i redactada en llatí, els mots utilitzats són servus i en dues ocasions el catalanisme catiu. Si es consulta l’apèndix documental del treball de Vicenta Cortés es pot veure de seguida que la paraula catiu és la més usada, molt més que no esclau; també és més freqüent cativo que esclavo en els documents castellans.ssss1 L’autora mateixa, en un treball posterior, de 1980, observa aquest fet en una nota al peu: «La forma normal de designar a los cautivos en los asientos es especificando su condición con la expresión “su moro”, “su negro”, “cautivo de”. Sólo en ocho ocasiones se emplea la palabra esclavo». Es refereix al període 1417-1444, en què els registres de presentacions de captius donen un total de 246 captius.ssss1 Vicente Graullera tracta la qüestió de la terminologia i documenta un progressiu augment del mot esclau a partir del segle XVI.ssss1 El majoritari fins aleshores, catiu, cedeix freqüència d’ús a la nova incorporació. També José Luis Cortés López detecta aquest increment de l’ús d’esclau a partir del final del segle XV i sobretot en el XVI, en detriment del terme general catiu.ssss1 La tesi de Javier Marzal Palacios esmenta aquesta tendència: «el empleo del término esclavo parece más extendido a finales de nuestra cronología [1375-1425] que a principios, extensión que se realiza a costa del término cautivo».ssss1