Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

28 страница из 200

La paraula esclau no apareix al Llibre dels feitsssss1 i sí, naturalment, i molt, catiu; tampoc no fou usada en els documents de la cort de Justícia de València, redactats entre 1279 i 1321.ssss1 En canvi, J. Coromines, la troba a textos de Ramon Llull i, en efecte, si no és una introducció a causa de traduccions o còpies posteriors, Llull (1232-1315) coneixia la paraula esclau i la usava com a sinònim de servu –i per tant de catiu–, com ho demostren aquests fragments del Llibre de contemplació en Déu: «…lo vostre servu el vostre esclau vos prega…»; «Lo vostre sotsmès, Sènyer, el vostre comprat el vostre esclau…»; «…aitant com lo servu se fa esclau ni sotsmès de molts senyors, aitant creix e multiplica sos greus treballs e ses grans dolors»; «Lo vostre sotsmès, lo vostre esclau»; «Lo vostre esclau el vostre hom vos adora…».ssss1 A Doctrina pueril Llull acompanyà servu de la paraula catiu: «…seràs servu e catiu de perdurables trebays…».ssss1 Llull usà la paraula esclau, però quan per aprendre la llengua àrab comprà un moro, el qualificà, segons el manuscrit de Vida coetània conservat al British Museum, de catiu: «…lo càrcer hon son catiu era, trovà que lo dit catiu se fonch pengat ab la corda ab que staua ligat…».ssss1 És cert que bé s’ha de tenir en compte que es tracta d’un manuscrit del segle XV que tradueix la versió llatina de l’obra, però si no serveix com a font per al vocabulari de Llull, sí té validesa com a exemple de l’ús de moro i de catiu en aquell segle.