Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

25 страница из 200

employés isolément, son assez rares dans la littérature toscane. Dante semble ne les utiliser qu’une fois; on ne connaît guère que deux pièces de théâtre: La Stiava et le tardif Lo Schiavo de Assuero Rettori qui, d’ailleurs, corresponent peu à leur titre et, de Boccace à Bandello, en passant par Sacchetti, les «schiavi» n’aparaissent guère qu’au détour de quelques nouvelles.ssss1

És oportú assenyalar que, en efecte, l’únic ús que Dante Alighieri (1265-1321) féu d’schiavo a la Divina comedia fou per qualificar el vent: «per lo dosso d’Italia si congela, / soffiata e stretta da li venti schiavi» (Purgatorio, XXX); «venti schiavi» és traduïble per «els vents del nord», en referència a Esclavònia. És cert, però, que schiavo apareix almenys una vegada als poemes del sienès Cecco Angioleri (1260-1313) i, com es veu, amb el sentit de captiu: «di volermi per schiavo ricomprato».

Finalment, pel que fa a l’ús italià d’schiavo, els documents de la companyia de Francesco di Marco Datini da Prato deixen clar que schiavo passà a ser la paraula que pronunciaven i escrivien majoritàriament els mercaders de llengua italiana.ssss1 Aquells documents són de correspondència entre mercaders i és prova d’un llenguatge espontani, molt més, en tot cas, que aquell dels documents notarials, molt conservadors en l’ús de la nomenclatura clàssica de la servitus. També cal dir que, no obstant l’ús general d’schiavo, les cartes de l’agent de Datini a Eivissa, Giovanni di Genaio, mostren també l’ús de «cattivo» amb el sentit de captiu; concretament, almenys, en cinc ocasions. Una carta del 26 d’agost de 1401 afirma «A Maiolicha one mandato 4 cativi», els mateixos que en una altra missiva del 29 d’agost al·ludeix com «4 ischiavi». El 4 de setembre escrigué «avemo per Christofano 4 chativi» i novament el dia 9 del mateix mes; el 12 d’octubre també usà la paraula cattivo: «e all’altro chativo». Igualment aquella correspondència conté l’ús de cattivo en el sentit de dolent: «La tera non è bene sana; è ci cativo pane, e cativo vino».ssss1 Era un ús per influència del català o reflectia l’ús indistint d’schiavo i de cattivo que feien aquells mercaders en la seua parla? En tot cas, és clar que coneixien bé el significat de captiu de cattivo.