Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

21 страница из 200

Veig molt necessari, doncs, insistir amb fermesa en el fet que l’ús d’esclau i d’esclavitud, lluny d’esfumar-se davant de la nomenclatura majoritàriament present de les fonts, està donant naixença a una categoria diferenciada de la captivitat: l’esclavitud. La voluntat de no participar en l’increment d’aquesta diferenciació entre captius i esclaus explica la cursiva amb què s’ha escrit esclavitud al títol.

L’aparició d’esclau

En el seu estudi de l’origen de la incorporació de l’accepció de captivus al significat de la paraula sclavus, C. Verlinden documenta que durant l’edat mitjana s’usaren els termes llatins clàssics (servus, mancipium, ancilla, captivus) i en llengües vulgars, sobretot, els derivats de captivus (catiu, cativo, captif…). D’altra banda, com s’ha anunciat, els gentilicis amb valor contextual sobreentès sinònim a ‘captiu’ tengueren un grau d’ús molt freqüent; és el cas de sarraí i moro i els seus equivalents llatins sarracenus i maurus, sobretot. El cas del gentilici sclavus va seguir aquest camí. Ja s’ha avançat, seguint Verlinden, que sclavus i el romanç schiavo s’hauria introduït a la península Itàlica al final del segle XII i sobretot en el segle XIII, centúria en què també entrà en els territoris catalans. Enlloc, però, no desplaçà completament la nomenclatura d’origen clàssic i les esmentades designacions ètniques.