Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

22 страница из 200

En les llengües itàliques, schiavo arraconà el significat primer de cattivo, derivat rectament de captivus. Aquesta darrera paraula va prendre l’accepció de ‘malaurat, desgraciat’ i, arran d’això, de ‘dolent’. És interessant, respecte d’això, el que exposa el Vocabolario Etimologico Pianigiani, publicat el 1907, complementat amb un apèndix el 1926 i reeditat en diverses ocasions. De cattivo afirma que prové del llatí captivus: «che è fatto prigionero in guerra e vive in servitú»; també recull el dit significat de «contrario di buono, cioè mavagio, tristo, furfante, vile, abietto, vizioso, quale appunto si suppone essere chi si arriende in guerra e piega il collo al servaggio». Afegeix que per extensió s’aplica a les coses per qualificar-les de ‘dolentes, gens agradables’. També té el sentit de ‘míser, mesquí, desgraciat’, el mateix que es troba en captivus al segle IV i considera que aquesta accepció es va afegir al mot per similitud «dallo stato d’animo di un prigionero»; aquesta accepció va fer que en dialecte sícul el femení de vidu, viuda, es digui gattiva i cattiva. I encara afegeix que l’absència de derivats de malus a l’italià i l’ús en lloc seu de cattivo va originar –i aquí cita Luigi Delâtre– una confusió semàntica per evocació dels mals i patiments que visqueren els captius fets pels bàrbars en el temps de les invasions, i conclou: «Tutta l’istoria di quei tempi nefandi, stá racchiusa nella voce cattivo». L’al·lusió a Delâtre es refereix concretament al seu llibre Teorica de verbi italiani del 1856, que és una revisió d’un llibre gramàtica de 1817. En aquella obra (p. 360) es diu així: «Il latino captivus vale prigionero; ed anche l’italiano cattivo ha talora questo senso, ma ha assunto più comunemente quello di non buono e mavagio». Per la seua banda, el florentí Lorenzo Franciosini recull en el seu Vocabolario italiano e spagnolossss1 que la correspondència castellana de l’italià cattivo és ‘malo, vellaco’ i el seu significat italià «non buono», «trasto e malvagio». Mentre que a la veu schiavo no dubta a definir-la com «colui ch’è in intera podestà altrui, avendo perduta la libertà: esclavo».