Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
20 страница из 200
El factor essencial de la pretesa distinció entre captius i esclaus es fa raure en el fet que els captius eren susceptibles de ser rescatats i els esclaus no. Aquesta possibilitat del rescat tenia a veure amb l’origen del captiu. Així, només els captius de procedència més propera, tals com els sarraïns del nord d’Àfrica i d’al-Àndalus mentre existí, i els sards, podien gaudir d’aquesta via cap a l’alliberament. Vist des de la Corona d’Aragó, per tant, només ells podien ser captius. D’altra banda i arran d’aquella qualitat de susceptibles de rescat, es defineix com a captiu l’individu que encara no ha estat venut a un usuari de captius; després de la venda del captiu se n’haurà de dir esclau. M. Fontenay es refereix al «valor d’ús» de l’esclau enfront del «valor de canvi» del captiu.ssss1
S’ha de dir que a partir de la documentació eivissenca aquesta classificació no es fa visible. Les fonts anomenen captius a les persones capturades, també sarraïns o moros i amb menys freqüència esclaus, sards, grecs, negres, tàrtars, etc. Tot seguit es veurà que abans de l’aparició de la paraula esclau hi havia captius i que continuà havent-n’hi després. Certament, a les terres de la Corona d’Aragó i a Castella, els captius d’Ifriqiya i del Magrib tenien com a característica la possibilitat –tot i que d’escassa probabilitat– de ser rescatats per part d’amics o parents, intercanviats per captius cristians en terra de moros o d’alliberar-se pel procediment de la talla o alforria i tornar a casa seua. Són, tot plegat, casos subordinats al moviment del gran mecanisme de conversió de persones en captius per posar-los a treballar, per aprofitar el que M. Fontenay anomena «valor d’ús». En efecte, el motiu de la captura era l’existència d’usuaris, de senyors de captius que generaven un mercat de persones que eren valorades per la seua capacitat de fer feina. Els diners que aquells senyors de captius estaven disposats a despendre en la compra de captius feia funcionar un cicle de captura, comercialització, posada a treballar, venda de la producció, compra de nous captius. És una mecànica perfectament descrita per C. Meillassoux, el moviment de la qual alimentava, de manera subordinada, altres tipus de negocis amb persones. Entre ells hi havia els rescats, també la posada en talla o en setmana dels captius, la recompensa per la cerca i captura de captius fugits, l’assegurança contra fugues, la regulació dels captius acaptadors, els drets reials, senyorials i municipals sobre el mercadeig de captius i un llarg etcètera. Per als corsaris, pirates i cavalcadors l’objectiu primer era la venda dels captius agafats; sempre, a més, existia la possibilitat d’aconseguir un benefici per la via de la demanda d’un rescat. Això no obstant, aquesta insegura possibilitat no hauria pogut, per si mateixa, generar un fenomen de les proporcions i la durada de la captivitat.