Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

16 страница из 200

CAPTIUS O «ESCLAUS»

Captiu, sarraí, moro, esclau, bord, negre, setmaner, tallat, alforre, llibertí, fins i tot només «home de» i els femenins corresponents, són alguns dels mots del vocabulari de la captivitat. Entre tots, esclau i, arran seu, esclavitud, s’han generalitzat de manera quasi absoluta tant en el llenguatge habitual com en la historiografia. N’hi ha prou de fer una ullada a la bibliografia sobre el tema per veure de seguida fins a quin punt és així. Altres paraules d’aquell vocabulari especialitzat de la captivitat, o determinats significats i con notacions, quedaren relegats o oblidats amb la desaparició de la institució.

A les fonts catalanes, la paraula catiu o caitiu –la forma correcta actual, captiu, es considera refeta per influència del llatíssss1– és la més freqüent per designar les persones capturades en diferents circumstàncies i disminuïdes de drets. També s’usava per al·ludir els membres de la pròpia societat agafats pels enemics. Sobretot catiu té una llarga tradició popular i ha deixat una nombrosa petja en la toponímia. El diccionari Alcover-Moll recull un joc anomenat «els catius» i l’exclamació «Ai, catiu de mi!» per expressar un moment de desgràcia.ssss1 L’obra d’etnografia eivissenca d’I. Macabich aplega diferents llegendes, romanços i cançons que inclouen la paraula catiu.ssss1 En la toponímia actual, existeixen diversos accidents costaners coneguts com des Catiu o des Catius.ssss1