Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн
11 страница из 200
Juntament amb el tema a abordar, el professor Barceló (Felanitx, 1939-2013) va indicar-me la bibliografia fonamental: l’obra de Charles Verlinden (Brussel·les, 1907-1996), principalment els seus llibres de 1955 i 1977, i un treball de 1986 de l’antropòleg francès Claude Meillassoux (Roubaix, 1925-París, 2005). L’obra de Verlinden és coneguda i profusament citada en els estudis sobre «esclavitud» que, no debades, ell inaugurà; Meillassoux, tot al contrari, és esmentat rarament. De fet, si de cas, és conegut per Femmes, graniers et capitaux (1975), però la seua obra a tenir molt en compte per al tema que ara es tracta és Antropologie de l’esclavage. Le ventre de fer et d’argent (1986). En efecte, com M. Barceló preveia, l’aportació d’aquests dos autors ha permès elaborar l’estructura del present treball.
En el cas de Charles Verlinden és indispensable el seu llibre de 1955, L’esclavage a l’Europe médieval, el seu segon volum, de 1977, però també els nombrosos articles, especialment els aplegats en un llibre titulat The Beginnings of Modern Colonization (1970). Amb aquests i altres treballs, com s’ha dit, Verlinden va fundar un camp de recerca dirigit a establir l’origen comú, medieval, del món colonial esclavista de l’Atlàntic. L’historiador belga publicà el gruix de la seua aportació a partir de la Segona Guerra Mundial i, pel que fa a la captivitat, la seua obra ha esdevengut un referent obligat que en gran mesura donà la marca de sortida a un corrent historiogràfic encara en voga, dedicat a l’estudi del rastre documental deixat per l’esclavitud. Ha estat sobretot arran de la seua gran obra que esclau i esclavitud han passat a ser les paraules generalment usades per la historiografia en la designació d’aquell fenomen. Verlinden s’esforçà a donar relleu a la continuïtat de l’existència medieval d’una esclavitud rural o agrícola, la qual, exportada, fou l’element fonamental de les colònies europees al Carib. L’esclavitud medieval esdevengué així una peça fonamental en el discurs de Verlinden i per això li va prestar una tal atenció. Així, l’obra del medievalista belga fou essencial per a la general acceptació de la idea que el concepte del captiu de l’Europa medieval i el de l’esclau del Carib modern són equiparables. Tant és l’èxit d’aquesta acceptació, que un mateix nom, esclau, ha servit i serveix indiscutiblement per designar l’estat d’aquells individus. No és una noció equivocada, realment és lícit equiparar uns i altres esclaus, però la conveniència de la nomenclatura (esclau i esclavitud) que els designa indiscriminadament és posada en dubte més avall. Aquesta crítica explica la cursiva amb què s’han assenyalat les paraules esclau i esclavitud quan serveixen per designar els captius medievals.