Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

14 страница из 200

Aquelles societats africanes estudiades per Meillassoux foren les que, en darrer terme, proporcionaren homes i dones a la gran esclavitud atlàntica durant el seu llarguíssim temps de vigència, entre el segle XVI i el segle XIX. Ara bé, la validesa de l’ús dels coneixements obtenguts pel francès en el seu estudi africà per explicar la mecànica de la captivitat medieval no estava, a l’inici d’aquest treball, demostrada. En el present treball, es tracta de constatar si allò que els pobles del ponent africà tenien a l’abast de la memòria i el que Charles Verlinden troba a l’Europa medieval i al Carib –també a Eivissa–, responia a una mecànica fins a tal punt anàloga que tot es pugui designar amb un mateix mot, esclavage, en el francès de tots dos autors.

De ser així, hi havia d’haver alguna cosa en comú en els esclaus que recordaven els soninke, els bambara o els altres pobles estudiats per Meillassoux i els captius, per exemple, que Simeó de Durham afirma que els escocesos feien entre els anglesos en el segle XI, els ṣaqāliba que arribaven a Còrdova, els captius profusament referits per Jaume I en el seu Llibre dels feits, els indis captius de la sort dels quals es planyia Bartolomé de Las Casas, els moros apuntats en els llibres de comptes d’Eivissa i els negres de les plantacions del Carib, per esmentar-ne només alguns. I així és. El 1986 Meillassoux es va plantejar definir els trets universals de l’esclavitud ja que, sense aquesta feina conceptual prèvia, la comunitat científica no podia mantenir un debat a fons sobre aquell fenomen.ssss1