Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

19 страница из 200

A la vegada, Bloch deixa obert un interrogant que esdevé una advertència. Es demana que una vegada que s’ha acceptat i estès l’ús historiogràfic de la paraula esclau, «polida i desplaçada»; una vegada que s’ha creat l’artifici –com ell diu–, en quin moment s’ha de deixar d’usar per tornar a la nomenclatura de les fonts? Quan s’ha d’esfumar el terme impropi davant el fidel als textos? Bloch diu així referint-se a l’ús historiogràfic d’esclau: «L’artifice est commode, tant qu’on s’en tient aux extrêmes. Dans l’intervalle où faudra-t-il que, devant le serf, l’esclave s’efface?». Plantejada la qüestió, però, Bloch no aventura el que pot passar si la paraula dels historiadors no «s’efface», no es fa fonedissa, davant la de les fonts.

Ara podem demanar-nos si la generalització de la paraula esclau en historiografia, polida en el seu significat i traslladada des d’un altre context històric i geogràfic, no arribarà a crear una figura o una categoria diferent a allò que pretén designar? Una categoria que serà, fet i fet, històricament inexistent, detectable només dins els treballs dels historiadors i no a les fonts. Així ha estat, finalment, entre els autors posteriors a Verlinden, continuadors dels estudis sobre captivitat medieval. Sense posar en qüestió el conjunt de les seues valuoses aportacions, s’han de citar alguns autors que no han vist a temps que esclau, com a nom adoptat en bona mesura com una convenció entre historiadors, només podia ser vàlid si es tenia present tothora que al·ludeix a un fenomen que les fonts designen majoritàriament amb altres termes. La continuada conversió d’aquelles nomenclatures dels textos històrics en els «esclaus» dels textos historiogràfics exigeix disciplina. Contràriament, pot passar que es considerin categories diferents i es doni per segura l’existència medieval d’uns individus que eren captius i d’altres que eren esclaus. El mateix C. Meillassoux, A. Furió, M. Fontenay i darrerament R. González Arévalo –tot i que es trobarien altres autors– han donat per segur que entre captius i esclaus hi havia una diferència.ssss1 Postulen que esclavitud i captivitat eren estats diferents de les persones capturades i sotmeses. Un article del mencionat R. González s’inicia amb una frase en què resumeix la confusió que ha originat l’ús d’esclau: «hay que tener en cuenta la dificultad presente en ocasiones para distinguir un cautivo moro de un esclavo de idéntica procedencia».ssss1