Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

30 страница из 200

També en els Furs hi ha un exemple d’aquest binomi, concretament en el Llibre VI, rúbrica I, document XVI. Es tracta d’un afegit a la disposició original, feta també en temps de Jaume I, que establia que els captius batejats, tant si havien rebut el baptisme amb el consentiment del seu senyor com sense ell, romanien captius: «que tota hora romanga catiu e servu del senyor seu…». La versió en llatí del mateix document posa: «semper remaneant in pristina servittute». És clar que el traductor es va veure en la necessitat de canviar servittute del llatí original per catiu e servu. En aquest mateix fur és interessant continuar la comparació de les versions llatines i catalanes; el seu començament és: «Si catiu o cativa se batejarà», mentre que en llatí posa: «Si sarracenus vel sarracena captivi». Sabem que hi havia altres captius diferents dels sarraïns, però en el regnat de Jaume I aquests eren majoria en el contingent captiu, per això el traductor va alleugerir la frase llatina tot elidint «sarracenus vel sarracena» i va contenir aquesta condició, sobreentesa, en el sentit de catiu o cativa; a la vegada que estenia l’ordre reial als captius de qualsevol altre origen. El fur continua i estableix que si el captiu es batejava sense consentiment del seu senyor, aquesta acció no el deslliurava del seu estat: «que romangue al senyor en aytal servitut con era e·l temps que no era batejat»; en llatí el text és igual: «in servitute pristina persistant sive remaneant in qua, scilicet, erant tempore quo babtizati non erant». En aquest cas el traductor va mantenir servitud, però noteu que no hi ha esclavitud per enlloc. La frase en recorda una de posterior, contenguda en el Llibre del mostassaf d’Eivissa, compilat integrant ordinacions municipals de la segona meitat del XIV fins al segon terç del XV. Es tracta d’una ordinació que regula els pagaments que havien de fer els captius posats en setmana, procediment sobre el qual es tractarà més avall. Si el captiu deixava de pagar els terminis estipulats es manava que: «es degen vendre en enquant públich e tornar a la primera captivitat (sic) en què eren ans de la lur talla».ssss1