Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

4 страница из 77

Els primers contactes amb Revolta em permeteren albirar que em trobava davant d’una organització profundament singular, una singularitat derivada de la concertació de tres conjunts de factors. En primer lloc, pel seu origen partidista (en el sentit de partit polític) i la influència que aquest exercia al si de la formació, en l’estructura i dinàmica internes i en el seu pensament, identitat i praxi. En segon lloc, per la particular composició que resulta de pensar-se i actuar com una institució alternativa a l’ordre social i, tanmateix, revestir-se sovint d’unes formes convencionals. I finalment, pel fet de combinar en la pràctica fins a tres tipus distints d’activitats i programes: alguns semblen propis d’una ONG relativament especialitzada (com el treball amb immigrants o amb col·lectius i barris marginals); d’altres són clarament mobilitzadors (com els que realitzen en el camp dels moviments feminista, antiglobalització o de l’àmbit urbà); els darrers tenen un aire de família que recorda certes associacions vuitcentistes com els casinos i els cercles, i són precisament les que es cultiven des de Ca Revolta, la seua seu social (des de conferències, exposicions i concerts fins a trobades pel plaer de beure i menjar plegats).