Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

9 страница из 77

D’altra banda, vull destacar que la tasca d’aproximació que he portat a terme en aquesta investigació manté una doble relació amb la «descripció densa» de què parla Geertz (2013). La primera insisteix en un fet comunament destacat per l’Antropologia Social: el caràcter microscòpic i amatent del treball etnogràfic. La segona realça la doble tasca que comporta el tipus de descripció interpretativa que interessa a Geertz: descobrir les estructures conceptuals que informen els actes dels subjectes i construir un sistema analític capaç de destacar allò que es genèric en les dites estructures. El fet que subratlle aquests aspectes no significa ni molt menys que limite la tasca analítica a la interpretació geertziana ni que compartisca la teoria de la cultura d’aquest autor. És per això que vull remarcar en paral·lel el meu interès per connectar aquest llibre amb l’anàlisi processual. En aquest sentir pense, igual que Joan Josep Pujadas (1993), que per poder aprofundir en les contradiccions del present, l’anàlisi comprensiva ha de basar-se necessàriament en una reconstrucció del procés que ha donat lloc a tal estat de coses.