Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

11 страница из 77

Així, el primer capítol recupera parcialment la memòria perduda de l’esquerra revolucionària, de la qual es presenten successivament tres visions complementàries: els orígens, ideari i trets constitutius de l’extrema esquerra europea; les especificitats i avatars del procés evolutiu dels seus homòlegs espanyols al llarg d’un període que, si més no, abasta des dels anys seixanta del segle passat fins als inicis de l’actual; finalment, la lent antropològica es desplaça per enfocar un dels protagonistes d’aquest estudi, l’MC, que es distingeix de la resta de partits radicals per la seua perllongada pervivència.

El segon capítol analitza l’especificitat d’algunes de les formacions territorials en què es va dissoldre l’MC entre els anys vuitanta i noranta del segle passat, en què és possible distingir fins tres trajectòries distintes: partidista, civicoassociativa i ONG, respectivament representades per tres organitzacions territorials molt diferents que, igual que el misteri de la santíssima trinitat, en són en el fons una. La primera es desenvolupa a Euskadi (l’EMK i la seua successora Zutik); la segona, al País Valencià (Revolta); i la tercera, a Andalusia (Acción Alternativa i la seua successora Acción en Red). Sota aquests contextos i rumbs tan diferents batega tanmateix un estil i una moral comunes a partir de les quals els seus membres se situen en el món i actuen sobre ell.