Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

14 страница из 77

ssss1 Al llarg d’aquests vuit anys de treball de camp realitze un total de 29 entrevistes en profunditat (11 a València, 7 a Madrid, 9 a Euskadi i 2 a Sevilla), a les quals se sumen dos reculls biogràfics, les característiques dels quals comentaré en la segona part del llibre.

I. EL MOVIMENT COMUNISTA I LES TRANSFORMACIONS DE L’EXTREMA ESQUERRA ESPANYOLA

A l’abril del 2005, amb una assistència de més de 700 persones, es va celebrar a la sala Riviera de Madrid una festa que va reunir antics militants del Partit del Treball d’Espanya (PTE) i de la Jove Guàrdia Roja d’Espanya (JGRE). Es complien trenta anys de l’aparició d’aquest partit –encara que la seua existència com a PCE(i) es remunta més enrere– i vint-i-cinc de la seua dissolució. Com a fruit de la trobada, un grup d’exmilitants va fundar l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica del Partit del Treball d’Espanya i de la Jove Guàrdia Roja d’Espanya, que aviat va posar en marxa la que és ara una ben informada web.ssss1 Un triple objectiu guia aquesta organització sociocultural: recuperar la memòria històrica del desaparegut partit; reivindicar el seu paper en la lluita per la democràcia durant el franquisme i la transició democràtica espanyola; i mantenir en contacte l’antiga militància. I encara se n’afegeix un altre més que enllaça les aspiracions presents amb les que els van animar en el passat: «tenir un paper en les lluites presents i futures per l’emancipació de la humanitat».ssss1 Com va assenyalar una de les organitzadores de l’esdeveniment esmentat, el que posà de manifest el retrobament dels antics militants és que aquests continuaven compartint a hores d’ara «moltes més coses de les es podien imaginar, a més de les expectatives vitals, el convenciment que, com aleshores, un altre món és possible».ssss1 Convé precisar, a més, que els exmilitants del PTE ja s’havien reunit amb anterioritat en altres ciutats espanyoles, encara que aquest va ser possiblement l’acte més multitudinari i sonat de tots.