Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

18 страница из 77

En la segona part del capítol prenc com a fil conductor la particular evolució de l’esmentat partit. Una formació que he seleccionat per la seua llarga pervivència, i que es distingeix sobretot per un tret essencial: haver persistit mutant al llarg de cinquanta anys. La mutació ha tingut lloc a tots els nivells: en els objectius i la concepció del partit, en la ideologia, la praxi i l’estructura organitzativa. Per a fer comprensible aquesta transformació presentaré les característiques i fites més rellevants de cadascuna de les quatre etapes per les que ha travessat l’MC.ssss1 La primera (1966-1977), de formació i creixement, es troba fortament marcada pel franquisme, la clandestinitat i l’exili. La segona és una fase de consolidació i declivi que s’obri amb la legalització com a partit (1978) i es tanca a mitjan dels anys vuitanta amb la celebració del referèndum de l’OTAN (1986). La tercera transcorre entre 1987 i 1994, i és fonamentalment un període de exploració i tanteig, però també de crisi, marcat per dues fites successives: la fusió de l’MC amb l’LCR i la ulterior ruptura entre ambdues formacions, que desapareixen definitivament com a tals. La quarta i darrera etapa (1994-2008) es distingeix per la laboriosa construcció d’una estructura que connecta les organitzacions hereves de l’antic MC i per la preparació paral·lela del traspàs generacional d’un llegat acumulat durant dècades. Una important qüestió subjau en tot aquest llarg i intens procés evolutiu: la qüestió nacional i els nacionalismes perifèrics a Espanya, que afecta temes tan essencials com la forma que adopta l’estructura de l’organització o el grau de centralització/ descentralització dels òrgans directius.