Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

22 страница из 77

Tot això ocorria en una dècada, la dels seixanta, marcada per una intensa agitació social i política, en el decurs de la qual van proliferar als EUA uns moviments socials que s’estengueren poc després per tota l’Europa occidental (moviments pels drets civils dels grups marginats i contra la guerra de Vietnam, aparició i ràpida extensió del moviment estudiantil, creació de grups defensors del dret al benestar dels sectors de la població més dèbils, etc.). Simultàniament, sorgiren en altres països nous moviments sociopolítics amb altres característiques i continguts, com les lluites a favor de la independència en les antigues colònies o les primeres protestes en l’Europa de l’Est contra els règims totalitaris. En manifestar el seu malestar i descontentament, aquest ampli conjunt de moviments posava en dubte la legitimitat de l’ordre polític, econòmic i social dels seus respectius contextos, i reivindicava paral·lelament altres formes d’entendre el món.

Els esdeveniments de 1968 culminen aquesta agitada dècada, un any en què tenen lloc, entre altres, l’assassinat de Martin Luther King i de Robert Kennedy, la tràgica primavera de Praga i l’Ofensiva del Tet. El mateix any també s’estenen per nombrosos països (EUA, França, Espanya, Alemanya Occidental, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica, Mèxic, Txecoslovàquia, etc.) les revoltes estudiantils, uns disturbis que es traslladen dels campus universitaris als carrers i que tenen la seua màxima expressió en el Maig francès. Fou un moviment radical de classes acomodades que aspirava establir una cultura alternativa amb la incorporació de nous valors (ecològics, feministes i pacifistes) i que enfront de la repudiada vella esquerra, propugnava una Nova Esquerra sense lideratges i plenament democràtica.