Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

26 страница из 77

La segona idea és la «revolució ideològica», una proclama en pro de l’autotransformació personal de la militància que afirmava que «los revolucionarios deben ser no sólo agentes de la transformación social, sino también objeto de revolucionarización (más aún: la convicción de que lo segundo es condición de lo primero)» (Del Río, 2001: 39).

La tercera se sintetitza en el precepte de la «crítica i autocrítica», que assenyala que els errors han de ser denunciats amb fermesa, és més, els que els han comès, els han de reconèixer sense reserves. «Atrevir-se a pensar, atrevir-se a criticar» fou una consigna llançada per una part del Partit i dels òrgans governamentals xinesos amb la finalitat que les masses posaren en la picota els seus enemics i que, en la pràctica, era un mètode eficaç i terrible per a desqualificar, humiliar i privar de poder els adversaris. Com destaca en primera persona l’esmentat autor (Del Río, 2001: 39):

en la experiencia que yo conocí más directamente, bajo las invocaciones a la revolucionarización ideológica o tras la fórmula de la crítica y la autocrítica se produjeron hechos ambivalentes, con facetas positivas y negativas íntimamente entrelazadas. Alentaron una tensión ideológica llena de vitalidad y energía, pero empapada de un colectivismo asfixiante y contraria a una saludable autonomía individual. Para la doctrina china... era preciso servirse del arma de la lucha ideológica activa, lo que llevaba a un rigor excesivo en el tratamiento de las discrepancias.