Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

29 страница из 77

L’ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA A ESPANYA

Les condicions de clandestinitat en què es mou l’extrema esquerra espanyola accentuen encara més els trets distintius de l’adhesió i la militància suara esmentats. Per a apropar-nos a aquella situació utilitzaré les vivències d’una antiga líder de l’MC d’Euskadi que va iniciar el seu compromís militant el 1970. En la narració de les seues vivències assenyala que «la conciencia antifranquista podía ser amplia, pero el compromiso era excepcional», un vincle que en el seu cas es mantindrà al llarg de vint-i-dos anys. Dels temps d’activisme clandestí destaca, d’una banda, un compromís que l’absorbeix per complet, que ompli tota la seua vida i totes les hores. «No había ni lunes, ni domingos, ni día, ni noche», l’entrega –afirma– era total. També ressalta les tremendes ruptures familiars a què donen lloc aquestes trajectòries vitals que ella mateixa, situada en el present, qualifica de suïcides. Els pares viuen en un estat de temor permanent, no saben res dels fills o de les filles, que només veuen dues o tres vegades l’any. Són temps d’entrega i desarrelament, de risc, repressió i por. Prompte aquesta jove militant arriba a llocs de responsabilitat. Entre les seus comeses està la de fer «pases de frontera»: tots els mesos va a França i torna amb els clixés de propaganda clandestins amagats a la panxa; amb ells s’editaran després els pamflets per a les fàbriques. En un d’aquests viatges clandestins, quan canvia de vagó per a travessar a peu la frontera, els clixés li cauen a terra. Està aterrida, però no sap per què el policia no ho veu, tal vegada li han cridat i s’ha distret, la nostra protagonista no ho sap, només recorda que s’ajup, arreplega els clixés i se’ls torna a amagar sota el jersei. «Pase, pase», diu el policia, i ella continua avançant lentament. Va ser «tremendo, tremendo», recorda.ssss1