Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

30 страница из 77

Un altre líder de la mateixa formació política, reflexionant des del present, perfila alguns trets importants del radicalisme d’aquells joves revolucionaris entre els quals es trobava ell mateix. Destaca la gran generositat i l’elevat grau de compromís de molts d’aquests joves, unes qualitats que connecta amb un fort sentit col·lectiu (Del Río, 2012: 43-44):

en estos grupos se unían los buenos sentimientos solidarios, el igualitarismo y, en el caso español, la oposición a la dictadura franquista, con una concepción colectivista-organicista de los sujetos de la acción política. Los seres humanos individuales eran relegados en nombre de las grandes colectividades (clase, pueblo, nación), prevalecientes sobre las personas concretas que las integran [...] El antiindividualismo de izquierda de la época, que ha seguido existiendo hasta el presente, no sólo era contrario al egoísmo, sino que, a la vez, desconsideraba los derechos y las libertades individuales, y al individuo.

La clandestinitat va marcar profundament els modes d’acció d’aquestes formacions polítiques, i va contribuir també a modelar-ne l’estructura organitzativa. Una clara convicció planava sobre el conjunt: la necessitat d’una revolució violenta. A l’ombra d’aquesta convicció, la lluita antifranquista esdevenia sinònim de lluita revolucionària. El que ocorre amb l’MC il·lustra a la perfecció l’estat de coses esmentat, perquè en la dècada que va de la segona meitat dels seixanta a la primera dels setanta, els seus dirigents consideren que: