Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн
32 страница из 77
A més d’aquest substrat comú d’ideologia i estructura organitzativa marcats per la clandestinitat i el context repressiu, també hi ha altres importants elements de diferenciació entre els grups de l’extrema esquerra espanyola i europea. La comparació dels casos portuguès i espanyol ens permet ressaltar per contrast algunes de les característiques específiques d’ambdues esquerres, les quals, a més del veïnat geogràfic, comparteixen també l’aclaparador impacte de sengles dictadures fèrries: mentre que les formacions portugueses es distingeixen per la lluita contra el colonialisme i l’escassesa dels contactes amb l’exterior, les espanyoles destaquen, al contrari, per les freqüents relacions amb Europa i per l’impacte de les reivindicacions dels nacionalismes perifèrics.
En efecte, l’esquerra revolucionària espanyola va mantenir durant el franquisme forts vincles amb el món exterior i, quasi sense excepció, tots els grups i organitzacions reconeixen estar fortament influenciats pel moviment del Maig francès. Aquest és el cas de l’MC que, per raons tàctiques, mantenia el màxim nucli dirigent a l’exili parisenc, de manera que pel que fa a aquest partit polític les influències de la Nova Esquerra europea pareixen assegurades. Quelcom de semblant passa amb tres de les organitzacions «ml» (marxista-leninista) existents, sorgides d’altres tantes escissions del PCE: totes es funden sense excepció fora d’Espanya, adopten tesis proxineses, mantenen militants dins i fora de la frontera i, en alguns casos, estableixen estretes relacions amb altres partits marxistes-leninistes i amb les ambaixades xineses d’Europa. Finalment, pel que fa als partits trotskistes cal dir que un dels seus trets distintius ha estat el de cultivar de manera significativa les relacions internacionals. Com a conseqüència de la importància que aquest corrent polític atorga a l’internacionalisme proletari i a la realització de la revolució socialista mundial, els trotskistes s’han dotat d’una solida organització internacional que coordina les activitats dels diferents partits i grups nacionals, alhora que vehicula i manté l’esperit leninista.