Читать книгу De la utopia revolucionària a l'activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris онлайн

28 страница из 77

En resum, les propostes i revoltes que sacsegen el panorama sociopolític europeu i nord-americà durant els anys seixanta i setanta del segle passat sorgeixen de la suma del descontentament acumulat i de les noves formes d’acció col·lectiva que havien anat solidificant-se lentament. Empraven un discurs molt radical, qüestionaven sense excepció la legitimitat de l’ordre capitalista, reivindicaven altres formes d’entendre el món i s’erigien alhora en alternativa al model vigent. Una fracció del descontentament es vehicularà a través dels anomenats nous moviments socials, enormement crítics amb el model de societat que s’havia imposat en el món occidental després de la Segona Guerra Mundial. En seran signes d’identitat l’antiautoritarisme; la crítica a la societat de consum, del risc i del control; l’ús del simbolisme i de la desobediència civil en els seus repertoris d’acció, i l’aposta per una forta autonomia dels individus i dels col·lectius en els seus processos de protesta (Calle, 2005: 24-27). L’altra part del descontentament s’articularà a l’entorn de la traïció de l’ideal revolucionari perpetrat pel PCUS, la qual donarà lloc a la formació de diverses agrupacions d’extrema esquerra. En contrast amb els nous moviments socials, aquestes organitzacions es distingiran sobretot per una ideologia tancada i fortament capgirada cap a l’interior, i per una estructura marcadament jerarquitzada en què l’individu se supedita en benefici de tot allò col·lectiu i comunitari, uns trets que s’accentuaran de manera extrema en els contextos en què impera una fèrria dictadura d’agre sabor feixista, com ocorre a Portugal i Espanya.